L’home a la recerca de sentit

Viktor Frankl (1905 – 1997) va ser un neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la logoterapia. Va sobreviure des de 1942 fins a 1945 en diversos camps de concentració nazis, inclòs Auschwitz i Dachao. A partir d’aquesta experiència, va escriure el llibre L’home a la recerca de sentit , considerat un dels deu llibres més influents del segle XX.

Alguns dels principis fonamentals de l’obra de Frankl que ens poden ajudar a reflexionar:

  • “La llibertat d’escollir la nostra actitud davant el que ens succeeix”.

L’actitud com a predisposició que ens impulsa a actuar o a frenar les nostres accions sol ser més important que l’estímul que ens provoca.

  • “Cristal·litzar els nostres valors en compromisos i conductes concretes”

No és suficient amb tenir valors, hem de concretar-los en forma de conducta i, si cap, de petites tradicions, hàbits i costums que ens ajudin a crear un espai de convivència amb el nostre entorn més proper i amb la nostra societat més àmplia. Tenir valors és inevitable, conèixer-los suposa un cert esforç de reflexió, però saber-los traduir a conductes és un mèrit que no tothom aconsegueix obtenir.

  • “Tota acció té la llavor del sentit”

I és que és el sentit el que atorga valor. Actuar és necessari i possiblement bo. Actuar sense sentit és absurd i tenir sentit i no actuar és inútil no obstant això, quanta absurditat i quant sentiment d’impotència observem en les organitzacions!.

  • “Per trobar el sentit ha de desaparèixer el victimisme”

La tendència a creure que el que no aconseguim és per culpa de les circumstàncies  és universal. Som actors i provocadors de les realitats que vivim i hem de poder lluitar per elles.

  • “La distància i l’humor com a base d’observació”

Probablement, existeix massa dramatització i excessiu dramatisme en la nostra vida laboral. L’humor, com a capacitat per a prendre distància de l’immediat, de relativitzar les situacions, recompondre els judicis de valors i revisar els impactes, permet un nivell de consciència que ens aproxima més als significats reals que a les emocions immediates.

  • “Desplaçar el centre d’atenció cap als aspectes positius”. “No convertir en molèsties les catàstrofes i convertir les catàstrofes en molèsties”.

Potser no és tan simple, però aprendre a relativitzar les pròpies dificultats i circumstàncies i promoure una actitud positiva sempre ajuda a superar els moments difícils.

  • “Mirar de Traspassar els límits i fer una aportació al món”.

La frontera entre el possible i l’impossible és estrictament mental, diu Michel Blanc i  convertir en possible l’impossible és el primer pas per realitzar una aportació al món. L’Orgull per l’aconseguit, si té realment sentit, és molt positiu, però primer cal aconseguir-ho.

Tant de bo aquest breu blog estimuli la lectura d’un llibre meravellós “L’home a la recerca de sentit”.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Comments are closed